Dissabte de cara a Trevise, després d’inscriure el primer assaig del partit, Gerrie Britz va estendre la pilota en direcció de la tribuna Vaquer, com un regal : "Si, he volgut regalar als aficionats el meu primer assaig sota la meva nova samarreta, per regraciar-los del seu sosteniment. A Àfrica del Sud als Stormers, he jugat en grans estadis amb molta gent, però no hi havia tanta passió com aquí. Aquí és veritablement sorprenent, és elèctric i hom sent que ve del cor» diu picant el seu pit amb el puny. Aquest assaig i aquesta nova confirmació que la USAP ha fet un bon negoci amb e seu reclutament aquest estiu, ha alleujat aquest noi visiblement sencer i dret com una I : « Era una mica sota pressió, perquè no és mai agradable d’arribar en un nou club ferit. Però el club s’ha ocupat molt de mi per tal que em curi ràpidament i per la meva integració. Doncs volia veritablement demostrar que hom podia fer-me confiança».
Format a l'Orange Free State en el qual ha seguit la filera clàssica Sud Africana amb inicis a l’escola d’ençà de l’edat de 7 anys, després a la Universitat abans d’integrar els Storners i el Super 14, Gerrie Britz no manca a la regla de l’avant Springbok. Dur al mal, amb qualitats físiques naturals que li permeten jugar indiferentment en segona o en tercera línia costat tancat: “Això no em posa cap problema, perquè és molt freqüent a Àfrica del Sud a on els números 7 són sovint molt sòlids i són antics segona línia. És cert, era una mica incòmode perquè estic buscant els meus punts de referència de cara al pla de joc de l’equip. Ara ho entenc tot però em caldrà encara un poc de temps per parlar francès i comunicar millor amb els altres jugadors. De fet, sóc a la imatge de l’equip, tinc encara marge per progressar i espero poder aportar cada dia un xic més a l’equip ".
Si el Sud-Africà és més aviat desconegut a Europa, les seves quinze seleccions amb els Boks en diuen llarg sobre el potencial d’un jugador que figurava sobre la llista amagada del seleccionador durant la darrera Copa del Món : "És cert que quan sou tant a prop i que després veieu l’equip esdevenir campiona del Món, sou una mica decebuts d’haver fallat, però la concurrència era veritablement molt dura al meu lloc. Per això, avui he volgut concentrar-me únicament sobre el meu club de la USAP i posar la selecció entre parèntesis de moment». Quan ha arribat a Perpinyà no era tampoc en terreny completament desconegut: « Havia pres algunes informacions prop dels meus amics aquí, sobretot de Dan Human que juga a Tolosa. M’ha dit, ja veuràs, a davant és molt fort i molt calent. No m’ha fet cap mentida però també he descobert un vestidor en el qual és molt fàcil integrar-se. Veritablement crec que he fet la bona tria i estic molt content ser aquí. Tinc veritablement ganes d’anar més lluny i d’ensenyar altres coses, sobretot a Newport que serà un moment important per l’equip i pel club».
